Àmbit III. El sindicalisme de les diversitats dins d’un món globalitzat (2008-2014)

La crisi financera que va esclatar el 2008 va conduir a la Gran Recessió de les economies occidentals. Sota els governs socialistes de Rodríguez Zapatero i davant els atacs continuats als drets dels treballadors i treballadores amb les successives reformes laborals, les retallades salarials i la congelació de les pensions, el sindicalisme confederal a Espanya va convocar la vaga general del 29 de setembre del 2010. Amb l’objectiu de fer front als ajustos econòmics duts a terme pel nou Govern del PP, presidit per Mariano Rajoy, els sindicats van tornar a convocar sengles vagues generals, el 29 de març del 2012 i el 14 de novembre del 2012. Aquesta última jornada va ser convocada juntament amb d’altres organitzacions sindicals de països del sud d’Europa: Portugal, Itàlia, Grècia, Xipre i Malta. Es va convertir, així, en la primera vaga internacional del segle XXI i en la primera vaga general europea.

Les últimes reformes laborals dels governs espanyols, amb el suport de les organitzacions patronals, van dirigides a desarticular la negociació col•lectiva, que és el cor de l’acció sindical i de l’organització del conflicte social. El seu objectiu últim és l’atac contra el mateix sindicalisme. En aquest terreny, com en altres de la política social i econòmica, el Govern de CiU a Catalunya està en sintonia amb les contrareformes del PSOE i el PP. No obstant això, en un món interdependent, les polítiques autonòmiques o estatals responen a impulsos i a fluxos que sobrepassen l’àmbit d’un país o una comunitat determinada. El desmuntatge del projecte de l’Europa social també és darrere de tot això. I en un cercle més gran, que ho abasta tot, se situa la rapacitat del capitalisme globalitzat construït al llarg de les últimes dècades.

La revolució neoliberal i conservadora va encunyar el lema “no hi ha alternativa”, que, fixat en termes ideològics, va tenir la seva traducció en la societat: bona part de la ciutadania a occident va ser persuadida que havia deixat de pertànyer a la classe treballadora i s’havia incorporat a la classe mitjana gràcies a l’“ascens social”. El treballador va ser substituït pel ciutadà-client, i es va estendre un nou credo en què l’èxit es mesurava en termes de diners. L’ecologia del món dels treballadors i treballadores, les formes de vida i els espais de relació, s’hauria anat alterant a partir d’aquests i altres ingredients d’un capitalisme expandit que va sembrar de dificultats l’acció dels sindicats, des de l’inici de la crisi de l’economia i del mateix estat del benestar. Alguns atributs d’aquest capitalisme de la globalització són el predomini de l’economia financera i especulativa davant de l’economia productiva; la desregulació de les condicions de treball, amb una extensió desmesurada de l’ocupació atípica (és a dir, aquella que no és a jornada completa ni és indefinida, per la qual cosa està mancada de drets); el debilitament del dret del treball i la irrupció del dret mercantil a la definició de la relació laboral (autònoms per assalariats, llibertat de treball com a oposició al dret del treball, entre d’altres zones grises de la nova normativa); la descentralització productiva i la subcontractació (empresari complex, centre de treball difús…), i, finalment i no menys important, les privatitzacions dels serveis públics.

Aquest conjunt de fenòmens que esmentem ha erosionat el poder dels treballadors i treballadores i n’ha diluït la identitat col•lectiva procedent de la condició assalariada, construïda al llarg de més d’un segle d’història. Els canvis econòmics, socials i ideològics han afectat profundament els sindicats en tot el món occidental. Però el sindicalisme s’ha mantingut com un dels principals actors contra les regressions socials i una democràcia cada vegada de menys qualitat, i afronta un procés de replantejament general de les seves estratègies i formes d’organització. CCOO va participar en el congrés fundador de la Confederació Sindical Internacional, la major i més representativa organització sindical internacional de la història. Perquè els espais internacionals de relació són fonamentals per aconseguir els canvis que es persegueixen.

Després de l’inici de la crisi econòmica i financera, combinada amb la crisi social i política, CCOO de Catalunya ha format part de la Plataforma Prou Retallades i de la resta de plataformes socials (sanitat, ensenyament, pensions, indústria…) contra les polítiques mal anomenades d’austeritat, impulsades durant els últims anys, en un procés que cal que reuneixi el conjunt d’actors socials implicats en la protesta ciutadana davant les polítiques regressives i d’ajust que han estat imposades des dels diferents àmbits de govern. Així mateix, en el context d’exigència d’una nova i necessària política territorial a Espanya, el sindicalisme de Comissions Obreres ha format part del Pacte Nacional pel Dret a Decidir, amb l’orientació i l’objectiu de defensar un dret que per nosaltres no es pot escindir dels drets socials, tal com defensem amb el projecte col•lectiu d’una Catalunya social. Perquè les dimensions i l’àmbit en què es generen els problemes d’avui situen el sindicalisme de classe davant del repte de reconstruir les solidaritats i els vincles entre el conjunt de la classe treballadora, explorant nous repertoris de protesta i d’acció negociada en un món que no tornarà a ser el d’abans, però sí que seguirà necessitant les lluites d’aquells més desafavorits per les llibertats i per la igualtat.

Les senyes d’identitat de Comissions Obreres de Catalunya

La llibertat, la democràcia i la solidaritat són els principis bàsics que inspiren Comissions Obreres de Catalunya, un sindicat que, al llarg de la seva història, ha anat construint unes senyes d’identitat pròpies que passen per un sindicalisme de masses i reivindicatiu, de classe i nacional, confederal i sociopolític, unitari i democràtic, autònom i independent, internacionalista i global, un sindicalisme de les diversitats, forjat per les dones i els homes  de diferents llocs de procedència i  d’orientació sexual.

Sindicalisme de masses i reivindicatiu

La Comissió Obrera Nacional de Catalunya (CONC) neix amb la vocació de ser un sindicat de masses i reivindicatiu, en el qual pugui cabre el màxim nombre possible de treballadors i treballadores, amb l’objectiu d’incorporar-ne la gran majoria a la lluita per la seva pròpia emancipació, ja que considera que la conquesta de les reivindicacions socials i polítiques exigeix el protagonisme directe de les masses treballadores.

Sindicalisme de classe i nacional

Un dels principals eixos de les senyes d’identitat de CCOO es troba en la defensa dels interessos i els drets dels treballadors i treballadores, en la millora de les relacions humanes i laborals, en la seva representació, en la defensa i la promoció econòmica, social, laboral, professional i cultural, i en totes les activitats relacionades amb els drets i els interessos de la classe treballadora, que han de prevaler pel damunt dels interessos particulars de caràcter corporatiu. Cal destacar la gran aportació de la CONC per integrar tots els que viuen i treballen a Catalunya en un sol poble i en un sindicat nacional, entès com a representatiu de tota la classe obrera, amb la seva diversitat, i alhora reivindicatiu dels drets nacionals de Catalunya. Això suposa lluitar per aconseguir la completa igualtat de qui viu i treballa a Catalunya, refusar qualsevol tipus de discriminació per raons d’origen geogràfic o lingüístic i reafirmar la plena solidaritat d’interessos del poble de Catalunya amb els altres pobles de l’Estat espanyol. Dintre d’aquesta reivindicació nacional, destaca la tasca per garantir la normalització social del coneixement i l’ús de la llengua catalana com a dret de ciutadania i factor de cohesió social, fomentant l’ús del català al sindicat i al món del treball.

Sindicalisme confederal i sociopolític

CCOO manté la seva definició d’organització sociopolítica que té la voluntat de treballar per millorar tot allò que afecta els treballadors i treballadores des d’una perspectiva laboral i també social, i es referma en el paper fonamental i insubstituïble que el sindicat té en el desenvolupament de la societat democràtica i en la creació de les condicions per establir una societat socialista. Així doncs, el sindicat té com a objectius prioritaris la lluita contra tot tipus de discriminació i l’establiment d’una seguretat social pública, universal i participada, en benefici dels treballadors i treballadores; la plena ocupació permanent; el desenvolupament de l’economia segons criteris coincidents amb els interessos populars; la gratuïtat total de l’ensenyament; la formació professional; el progrés tècnic i científic compatible amb la defensa de la natura; la realització d’una política respectuosa i de defensa del medi ambient; l’extensió i la promoció culturals; la garantia de la igualtat davant la llei, i la defensa dels interessos de la classe treballadora.

Sindicalisme unitari i democràtic

Des dels seus orígens, CCOO ha pretès arribar a ser un sindicat unitari i democràtic. Per apropar-nos-hi s’han creat formes unitàries de representació dels treballadors i treballadores a partir de les assemblees i dels organismes democràticament escollits pel conjunt de la classe treballadora, i compatibles amb les centrals sindicals de classe. S’han dut a terme tot tipus d’iniciatives que afavoreixen la unitat d’acció de les centrals representatives i de classe de Catalunya i de la resta d’Espanya. Les assemblees d’afiliats i afiliades, el funcionament col·legiat de tots els òrgans de direcció, l’elecció de tots els càrrecs i la seva revocabilitat, la informació i la formació internes, l’aplicació i el compliment dels acords majoritaris i el respecte a les opinions minoritàries, són garantia que la participació del conjunt d’afiliats i afiliades i les orientacions i decisions s’efectuen en un pla d’igualtat que afavoreix i impulsa l’eficàcia sindical. El pluralisme i el funcionament democràtic de  CCOO de Catalunya estan garantits per la plena llibertat d’expressió individual i col·lectiva, pública i escrita, la defensa de les posicions internes en tot moment, el dret a manifestar les discrepàncies sobre les decisions adoptades i el respecte cap a les conviccions ideològiques, culturals i religioses. L’acceptació del principi unitari i democràtic de compliment dels acords majoritaris pressuposa així mateix el dret de les minories a ser tingudes sempre en compte.

Sindicalisme autònom i independent

Comissions Obreres considera que tots els problemes de la vida social que afecten els treballadors i treballadores són de la seva incumbència i assumeix, per tant, la responsabilitat de l’anàlisi i l’actuació amb plena independència de l’Administració central i l’autonòmica, dels poders econòmics i de qualsevol altre cos institucional i social. Consegüentment, respecta el dret de tots els seus afiliats i afiliades a pertànyer al partit polític o a l’associació social o religiosa que creguin convenient, sempre que amb això no involucrin la seva pertinença o responsabilitat en el sindicat.

Sindicalisme internacionalista i global

El fet de ser un sindicat de classe i sociopolític pressuposa el seu caràcter internacionalista i global, solidari amb les persones que lluiten per les llibertats sindicals i polítiques a qualsevol punt del món, contra l’explotació capitalista i tot tipus d’opressió, tant individual com col·lectiva, i amb els refugiats i refugiades procedents de països amb règims autoritaris i no democràtics. La CONC ha defensat i impulsat una posició solidària amb les persones nouvingudes; aquesta és una eina essencial d’ajut per a la cohesió social i per a la integració. CCOO de Catalunya es proposa reforçar les relacions unitàries amb tots els sindicats democràtics i representatius del món, a tots els nivells, i així potenciar les relacions en el marc de les empreses multinacionals amb centres de treball a Catalunya.  Finalment, vol impulsar la solidaritat activa, política i material amb els refugiats i refugiades procedents de països amb règims autoritaris i no democràtics. L’aposta ha estat i és fomentar les accions de cooperació sindical a tot el món per globalitzar els drets laborals.

Sindicat de les diversitats: d’homes i dones, de les diversitats d’origen i d’orientació sexual

El sindicat es compromet a defensar la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, i treballa per eliminar qualsevol tipus de discriminació, directa o indirecta, per raó de gènere en l’àmbit laboral, amb l’objectiu d’aconseguir la igualtat real i efectiva de les dones i avançar cap a la paritat als òrgans de direcció. El sindicat, de la mateixa manera, es compromet a lluitar contra l’assetjament sexual i la violència de gènere, i a treballar per aconseguir la igualtat real entre homes i dones en la nostra societat. Comissions Obreres es compromet a lluitar pels drets dels treballadors i treballadores immigrants, independentment del seu lloc d’origen, i la seva plena igualtat en l’accés als drets laborals, socials i polítics, així com a assegurar la seva participació en l’activitat sindical i en les tasques de representació i direcció sindical en igualtat de condicions. També es compromet a promoure, a les empreses i en la societat, la cultura de la convivència en la diversitat personal i la igualtat de drets, i a lluitar decididament contra qualsevol manifestació, declaració o acció de continguts o motivacions de tipus xenòfob, racista o discriminatori per raons d’origen, nacionalitat, creença o cultura. Quant a la diversitat, el sindicat està compromès amb la lluita contra qualsevol tipus de discriminació, de la naturalesa que sigui, per raó d’orientació sexual en l’àmbit laboral.